EL SO

1-Que es?

El so és la sensació produïda en el nostre òrgan auditiu per les vibracions dels cossos elàstics, propagades per un medi, que normalment sol ser l'aire.

2-CARACTERÍSTIQUES

-Amplitud: És el valor màxim d´epreció assolit per l´ona sonora. Com es tracta d´una pressió la seva unitat és el pascal. El pascal és una unitat per mesurar la pressio, s´utilitza el dB. L´amplitud és la que determina el volum del só.

-Frequència: La freqüència en el cas del so indica el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és el hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon. També s'utilitzen les seves unitats derivades com els curibats i el Mhz.

-Període: Es la inversa de la frequència i es representa am T.

-Longitud d'ona: És la distancia que hi ha entre dues ones de pressió consecutives.

-Intensitat: La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBELS.

-Altura: Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz).

-Timbre: És la caracteristica que ens ajuda a distingir entre dos sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix to.

3-Que vol dir digitalitzar un so?

És el procés mitjançant el qual es transformen dades analògiques a un format digital.

4-Placa de so

Actua com l' element digitalitzador, fa un mostratge del senyal analògic que rep, el divideix en intervals iguals i cada un d'aquests intervals el converteix en el seu equivalent binari.

5-Micròfons

El micròfon converteix la variació de pressió d'aire que s'exerceix sobre la membrana en un senyal elèctric. Aquest senyal és introduït a l'ordinador mitjançant el cable que connecta el micròfon a l'entrada corresponent de la placa de so.

6-Qualitats del so

-Frequència de mostratge : és el nombre de mostres que es prenen en un segon. La unitat de mesura és l'hertz, la freqüència de mostratge comparteix unitat de mesura amb la freqüència del so, la magnitud que ens diu si un so és agut o greu.

-Resolució: és el nombre de dígits binaris (bits) que utilitzem per representar cada mostra.

7-Format del so

-CDA (Compact Disc Audio): Creat per Philips a final de la dècada dels 70. Tenen una freqüència de 44,1 KHz i 16 bits de quantificació, són estèreo i requereixen 172 Kb de memòria per segon de so per això en un CD convencional amb 650 Mb de capacitat només hi caben 74 minuts de so. El seu principal avantatge és la qualitat de so, i el seu principal inconvenient és la memòria que requereix.

-WAV (Microsoft Waveform): Creat per Microsoft el 1987 amb l' objectiu de que es convertís en el format estàndar utilitzat en totes les aplicacions multimèdia de Windows. L' objectiu s´ha complert, ja que és l' utilitzat en tots els procediments d' edició i mescla. Admet diferents freqüències en quatre qualitats de quantificació (a 8, 16, 24 i 32 bits) i pot ser mono o estèreo. El seu principal avantatge és la seva qualitat de so, i el pricipal inconvenient és la memòria que necessita.

-MP3 (MPEG-1 Layer 3): Creat per Thomson Multimedia i el Fraunhofer Institute de Baviera. Permet enmagatzemar so de gran qualitat amb altes relacions de compresió, reduïnt el tamany original dels arxius en unes deu vegades. La compressió es fa mitjançant un procés algorítmic anomenat "Codec" que substitueix l' arxiu original d' àudio per una complexa formulació. També s' eliminen determinades freqüències que no són perceptibles a l' oïda humana. Degut a la seva potent compresió i la pràcticament nula pèrdua de qualitat, és el format estàndar actualment per a la distribució de música per Internet.

-RA (Real Audio): Format d' arxiu d' àudio comprimit molt utilitzat per Internet per a la reproducció en temps real. Disposa d'un potent sistema de descompressió, que permet funcionar sense la necessitat de treballar sobre l' arxiu complet, cosa que permet que els programes de reproducció puguin anar descodificant i reproduïnt el so a mesura que la informació els va arribant, sense esperar a rebre l' arxiu complet. La seva qualitat és inferior a les dels formats Wav, Cda i Mp3, raó per la qual no és utilitzat per la indústria discogràfica i el seu ús es limita a la reproducció a Internet.

VIDIO DIGITAL

Què és l'edició de video?

És un procés mitjançant el qual s'elabora un treball audiovisual a partir de les imatges obtingudes d'un suport  de vídeo , gravades prèviament. 

Què és l'edició lineal?

Únicament permet l’accés seqüencial a la informació, en l’ordre en què ha estat gravada originàriament. Era l’única tècnica possible en el procés d’edició.

Què és l'edició no lineal?

Aquest tipus d’edició permet l’accés directe a qualsevol quadre o frame de la gravació. Aquesta tècnica la fan servir els mitjans digitals.

VIDIO DIGITAL

·La senyal de video:

-Quin sistema televisiu s'utilitza a l'Estat Espanyol? Que significa?

S'utilitza el sistema PAL.

-Què és la luminancia?

Es l'encargada de codificar tota la informació de la intensitat lluminosa de la senyal de video.

-Què és la crominancia?

És un component de la senyal de video que les informacions contenen color. Els colors bàsics són el blau, el vermell i el verd.

·Avantatges del video digital respecte l'analògic:

En el sistema de video digital la qualitat d'imatge només depèn del seu procés de digitalització. Els colors de l'edició de video analògic estan limitats quan han de reproduir una imatge dels nivells de contrast i de brillantor. El sistema de video digital, es poden fer tantes copies com vulguis que la qualitat no es perd.

·Digitalització de la senyal de video:

-Què és la digitalització?

La digitalització d'una imatge s'aproxima bastant a la senyal inicial.

-Què és el mostratge del senyal?

La qualitat final de la imatge dependrà del mostratge del senyal perquè com més aproximada estigui la mostra més semblant serà de la original.

-La quantificació de les mostres, què és?

Tracta de associar un valor a la dada de l'operació de mostratge.

-La codificació què és?

És on s'ordenen tots els valors de la fase de quantificació d'una manera concreta i el resultat és la imatge em format digital.

·Formats i característiques principals de video digital:

-Cada format, que significa: avi, mpeg, mob, realmediavideo, dv, vcd, svcd

AVI: És un dels formats de vídeo més estès, en el vídeo es graven en diferents capes, el va crear Microsoft i necessita molt d’espai d’emmagatzematge.

MPEG: És un format molt popular, aconsegueix una bona compressió i té establertes quatre modalitats.

MOV: Aquest format el va crear Apple. És un format ideal per a pel·lícules curtes per la gran qualitat que ofereix.

REAL MEDIA VIDEO: Aquest format és molt utilitzat per a steaming per Internet.

DV: És el format estàndard de gravació de les càmeres de vídeo digitals.

VCD: Aquest format pot ser reproduït per la majoria de reproductors de DVD.

SVCD: Aquest format pot ser reproduït per la majoria de reproductors  de DVD.

Francesc

Francesc no em deix penjar les fotos de cap manera el text tel penjo si això ja u tornare a  intentar però ja he probat un mun de cops i de diferents maneres i no m'ha deixa.

IMATGE

1. Que es una imatge analògica i una imatge digital (tipus)?
   La imatge analògica és el procés de grabar imatges fixes en una superfície de material sensible a la llum tractan-se del principi de la càmara fosca, en la qual és consegueix projectar una imatge captada per un petit forat sobre una superfície, de la forma que la mida de la imatge quedi reduit y augmenti la seva nitidesa. Per emmagatzemar les imatges a les càmaras fotogràfiques utilitzavan fins fa uns anys exclusivament la pel·lícula sensible, i a l'actualitat s'utilitzen sensors digitals com CCD i CMOS.
   Una imatge digital és una representació bidimensional d'una imatge utilitzan bits. Depenent de si la resolució de la imatge és estàtica o dinàmica, pot tractar-se d'un gràfic rasteritzat o d'un gràfic vectorial. Llevat que s'indiqui el contrari en general per imatge digital s'entén gràfic rasteritzat.
   Tipus:
   Binàries: cada píxel pot contenir un 0 o un 1, convertint la imatge en blanc o negre.
   Escala de grisos: el valor dels píxels comprèn un rang de valors que determinen la intensitat del tó de gris.
   Color: també anomenades RGB, són la representació més ajustada al món real.
   Color fals: segueix la mateixa estructura que les imatges a color però en aquest cas la seva representació no s'ajusta a la realitat.
   Multi-espectral: en aquest cas , la imatge està representada segon el seu especte electromagnètic, de manera que, podem captar-la amb diferents zones de freqüència.
   Temàtica: es el resultat de la classificació de les imatges multi-espectral, de manera que es centra en només un rang de valors.
   Funció imatge: en aquest cas en particular, una funció f(x,y) determina el seu valor d'intensitat a la imatge segons la seva posició x i y.
2. Que es la resolució d'una imatge?
   La resolució d'una imatge indica quant detall pot observar-se en una imatge. El terme és utilitzat en relació a imatges de fotografia digital, però també s'utilitza per a descriure una imatge de fotografia convencional.

3. Colors de la llum (RGB i CMYK)
   Els colors produits per llums (al monitor de l'ordinador, al cine, a la tele,etc.) tenen colors primaris, el vermell, el verd, i el blau (RGB) i la funció d'aquests crean i componen la llum blanca, per això aquesta barreja se la domina, sintesis aditiva i les barreges parcials d'aquestes llums donen origen a la majoria dels colors del espectro visible.
   CMYK: acrónimo de Cyan, Magenta, Yellow y Key.

4. Profunditat de color.
   La profunditat de color o bits per píxel és un concepte dels gràfics per a ordinador que es refereix a la quantitat de bits d'informació necessaris per representar el color d'un píxel en una imatge digital o en un framebuffer.
5. Compressió d'un arxiu: formats BMP, TIF, JPG, PNG i GIF.
   La compressió d'arxius s'ha convertit en un ús molt estès. Un o varis arxius es compacten en un sol ocupant menys espai, de tal manera què, el seu transport d'un ordinador a un altre és molt més fàcil.
   Formats:
   BMP: és un tipus d'arxiu per a gràfics basat en el mapa de bits. Es l'estàndar dels sistemes operatius de Microsoft. Cada píxel té associat un nombre determinat de bits per a representar el color que conté.
   TIF: conté a més de les dades de la imatge pròpiament dita, (etiquetes) en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge, que serveix per al seu tractament posterior.
   JPG: acrònim de Joint Photographic Experts Group és un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionàries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.
   PNG: acrònim de Portable Network Graphics, tipus de format d'imatge pensat especialment per a pàgines web, desenvolupat pel W3C amb la intenció de substituir el format GIF, que estava subjecte a patents, a Internet.
   GIF: GIF acrònim de Graphics Interchange Format, Format d'intercanvi de gràfics, és un format per a la compressió d'arxius d'imatge més populars a Internet i fou desenvolupat per CompuServe.

DIRECCIÓ BLOG PERSONAL

http://paula-vidal.blogspot.com/

3.-LA PROPIETAT INTEL.LECTUAL

1.- Qui en té la propietat intel.lectual?

2.-En quins casos podem reproduir parcialment els continguts?