1-Que es?
El so és la sensació produïda en el nostre òrgan auditiu per les vibracions dels cossos elàstics, propagades per un medi, que normalment sol ser l'aire.
2-CARACTERÍSTIQUES
-Amplitud: És el valor màxim d´epreció assolit per l´ona sonora. Com es tracta d´una pressió la seva unitat és el pascal. El pascal és una unitat per mesurar la pressio, s´utilitza el dB. L´amplitud és la que determina el volum del só.
-Frequència: La freqüència en el cas del so indica el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és el hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon. També s'utilitzen les seves unitats derivades com els curibats i el Mhz.
-Període: Es la inversa de la frequència i es representa am T.
-Longitud d'ona: És la distancia que hi ha entre dues ones de pressió consecutives.
-Intensitat: La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBELS.
-Altura: Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz).
-Timbre: És la caracteristica que ens ajuda a distingir entre dos sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix to.
3-Que vol dir digitalitzar un so?
És el procés mitjançant el qual es transformen dades analògiques a un format digital.
4-Placa de so
Actua com l' element digitalitzador, fa un mostratge del senyal analògic que rep, el divideix en intervals iguals i cada un d'aquests intervals el converteix en el seu equivalent binari.
5-Micròfons
El micròfon converteix la variació de pressió d'aire que s'exerceix sobre la membrana en un senyal elèctric. Aquest senyal és introduït a l'ordinador mitjançant el cable que connecta el micròfon a l'entrada corresponent de la placa de so.
6-Qualitats del so
-Frequència de mostratge : és el nombre de mostres que es prenen en un segon. La unitat de mesura és l'hertz, la freqüència de mostratge comparteix unitat de mesura amb la freqüència del so, la magnitud que ens diu si un so és agut o greu.
-Resolució: és el nombre de dígits binaris (bits) que utilitzem per representar cada mostra.
7-Format del so
-CDA (Compact Disc Audio): Creat per Philips a final de la dècada dels 70. Tenen una freqüència de 44,1 KHz i 16 bits de quantificació, són estèreo i requereixen 172 Kb de memòria per segon de so per això en un CD convencional amb 650 Mb de capacitat només hi caben 74 minuts de so. El seu principal avantatge és la qualitat de so, i el seu principal inconvenient és la memòria que requereix.
-WAV (Microsoft Waveform): Creat per Microsoft el 1987 amb l' objectiu de que es convertís en el format estàndar utilitzat en totes les aplicacions multimèdia de Windows. L' objectiu s´ha complert, ja que és l' utilitzat en tots els procediments d' edició i mescla. Admet diferents freqüències en quatre qualitats de quantificació (a 8, 16, 24 i 32 bits) i pot ser mono o estèreo. El seu principal avantatge és la seva qualitat de so, i el pricipal inconvenient és la memòria que necessita.
-MP3 (MPEG-1 Layer 3): Creat per Thomson Multimedia i el Fraunhofer Institute de Baviera. Permet enmagatzemar so de gran qualitat amb altes relacions de compresió, reduïnt el tamany original dels arxius en unes deu vegades. La compressió es fa mitjançant un procés algorítmic anomenat "Codec" que substitueix l' arxiu original d' àudio per una complexa formulació. També s' eliminen determinades freqüències que no són perceptibles a l' oïda humana. Degut a la seva potent compresió i la pràcticament nula pèrdua de qualitat, és el format estàndar actualment per a la distribució de música per Internet.
-RA (Real Audio): Format d' arxiu d' àudio comprimit molt utilitzat per Internet per a la reproducció en temps real. Disposa d'un potent sistema de descompressió, que permet funcionar sense la necessitat de treballar sobre l' arxiu complet, cosa que permet que els programes de reproducció puguin anar descodificant i reproduïnt el so a mesura que la informació els va arribant, sense esperar a rebre l' arxiu complet. La seva qualitat és inferior a les dels formats Wav, Cda i Mp3, raó per la qual no és utilitzat per la indústria discogràfica i el seu ús es limita a la reproducció a Internet.
